Index d'espècies

Estatges de vegetació: Tipus de Boscos

Una gran diversitat de bolets depenen, en gran part, de la riquesa de la vegetació i dels sòls. Evidentment, no podem esmentar-los a tots, però en destacarem els més freqüents i característics. A la nostra zona, podem trobar tant boscos temperats d'influència marítima -els alzinars i les suredes- com boscos d'influència euro-siberiana -per exemple les fagedes i les avetoses-.

Els diferents tipus de boscos i de vegetació s'ordenen segons el clima de cada zona. En general ho fan seguint gradients altitudinals i de relleu, els anomenats estatges de vegetació.

Comprèn la porció de terra que va des del nivell del mar (0 m) fins a uns 600-900 m d'altitud. La terra baixa es caracteritza per tenir un clima temperat, d'hiverns suaus i d'estius secs. Hi domina una vegetació típicament mediterrània, constituïda per plantes de fulla petita, perenne i coriàcia (esclerofil.la), que es conserven verdes tot l'any. La formació boscosa més característica n'és l'alzinar, integrat majoritàriament per l'alzina (Quercus ilex).

L'alzinar és un dels ambients més rics en bolets. Els més representatius són diferents espècies de cualbres (Russula), sobretot les llores (R. cyanoxantha, i altres), la cabra L. chrysorrheus, l'escarlet vermell ( Hygrophorus russula), la flota d'alzina (Armillaria mellea), el fals carner (Entoloma lividum), la cogomella borda (Amanita phalloides), el pixacà ( A. pantherina), la gírgola d'olivera (Omphalotus olearius), diversos boletus (B. luridus, B. aestivalis), el modeguí (Leccinum lepidum), el rossinyol (Cantharellus subpruinosus), el peu de rata groc (Ramaria flava), diversos bolets de soca (Stereum hirsutum, Trametes versicolor, Phellinus torulosus, Ganoderma lucidum), les orelles de gat (Helvella crispa i H. lacunosa), algunes múrgoles (Morchella deliciosa i altres), diferents tòfones (Tuber melanosporum i altres), etc.

A les zones més humides i frescals, els roures (Q. cerrioides i Q. pubescens) poden substituir l'alzina a l'estrat arbori i formar alzinars amb roures que, de fora estant, presenten l'aspecte de rouredes. Aquests posteriorment poden haver estat substituïts per castanyers (Castanea sativa) i constituir castanyedes.

A les zones on l'alzinar viu sobre substrat silícic, l'estrat arbori es pot presentar totalment o parcialment substituït per suros (Q. suber) i es constitueix llavors una sureda. La sureda és un bosc menys dens i ombrívol, normalment esclarissat. En aquest tipus de bosc, més tèrmic i de sòl eminentment silícic, s'hi poden trobar les mateixes espècies que a l'alzinar, però hi dominen les termòfiles com les cualbres llores (Russula cyanoxantha, R. virescens i R. vesca), les lleteroles blanca i vermella ( Lactarius azonites i L. rugatus), el reig (Amanita caesarea), el siureny (Boletus aereus), l'orella de Judes (Auricularia auricula-judae), etc.

En diferents indrets l'alzinar també pot haver estat substituït parcialment per plantes de creixement més ràpid, com els pins o els eucaliptus, i haver-se constituït masses forestals mixtes d'alzina i pi, o, més habitualment, de suro i pi, molt pirofítiques i inestables. També es poden haver format masses pures, com les pinedes, però que de cap manera no constitueixen un bosc veritable. Els pins que s'hi poden trobar són, sobretot, el pi blanc (Pinus halepensis), el pinastre (P. pinaster), el pi pinyer (P. pinea), i el pi roig (P. sylvestris).

A les pinedes els bolets més característics i els més buscats són, com cal imaginar, el pinetell i el rovelló (Lactarius deliciosus i L. sanguifluus), però també s'han de destacar algunes cualbres picants (Russula sanguinea, R. torulosa), Lepista nuda, el pixaconill (T. equestre), diverses micenes (Mycena pura, i altres), la cama de perdiu (Chroogomphus rutilus), els moixins (Suillus bellinii, S. collinitus, S. granulatus), el rossinyol de pi (Cantharellus lutescens), la mocosa o llenega (Hygrophorus latitabundus), el negrito (Tricholoma terreum), etc.

En un estadi avançat de degradació del bosc ens trobem els prats, on abunden les plantes herbàcies. En aquest estadi també s'hi ha d'incloure les vores de camins, antics camps de conreu i els marges de bosc herbosos. Aquí hi podem trobar diferents espècies de bolets com Clitocybe rivulosa, la gírgola de panical (Pleurotus eryngii), el moixernó (Calocybe gambosa), el cama-sec (Marasmius oreades), els bolets de tinta (Coprinus comatus), els camperols (Agaricus campestris i altres), diverses espècies de lepiotes tòxiques (Lepiota brunneo- incarnata, L. josserandii, L. pseudohelveola, etc.), pets de llop (Bovista plumbea, Vascellum pratense, Calvatia utriformis, Langermannia gigantea), etc.

«

Ocupa la porció de terra que va des del límit superior de l'estatge basal fins a uns 1.600 m d'altitud. El seu clima és de tipus medioeuropeu, també temperat però d'estius plujosos. Aquí hi domina una vegetació típicament euro-siberiana, composta per arbres caducifolis de fulla tendra i caduca, que formen boscos frescos a l'estiu i d'un verd clar, els quals perden enterament la fulla a la tardor tot passant per un canvi de coloració del fullatge molt espectacular i pictòric.

Segons les condicions locals d'humitat podem trobar diversos tipus de roureda, que sovint es troben substituïdes per castanyedes. En aquests boscos podem trobar diferents cualbres (Russula cyanoxantha, R. virescens, R. aurea, etc.), la paloma (Macrolepiota procera), la vinosa (Amanita rubescens), la cogomella borda (A. phalloides), el siurenys (Boletus aestivalis), diverses espècies de mataparents (Boletus erythropus, B. satanas, etc.), el rossinyol (Cantharellus subpruinosus), la llengua de bou (Hydnum repandum), etc.

Tot sovint les rouredes han estat substituïdes per boscos artificials de pi roig o, més rarament, de pinassa (Pinus nigra). En aquestes pinedes hi podem trobar el pinetell (Lactarius deliciosus), el rovelló (L. semisanguifluus), l'escarlet de primavera (Hygrophorus marzuolus), el fredeluc gros (Tricholoma portentosum), el reig bord (Amanita muscaria), el ceps (Boletus pinophilus i B. edulis), diversos moixins (Suillus luteus, S. bovinus, S. variegatus, etc.), la llengua de bou (Hydnum repandum), Gyromitra esculenta, a la primavera, etc.

«

Aquest estatge, inclòs dins l'alta muntanya, va des del nivell superior de l'estatge montà fins a arribar als prats alpins, a uns 2.200-2.400 m d'altitud. Aquest nivell està integrat per boscos de coníferes boreals, els quals recreen el típic paisatge boscós dels Alps. Majoritàriament s'hi troben boscos de pi negre (Pinus mugo ssp. uncinata), i en menys quantitat boscos d'avets (Abies alba). També hi són característics els boscos de bedolls (Betula pendula), però de forma molt dispersa i reduïda.

Els bolets més característics d'aquests boscos de coníferes, són diferents cualbres (Russula xerampelina, R. integra), el rovelló d'avet (Lactarius salmonicolor), el negrito tòxic (Tricholoma pardinum), el reig bord (Amanita muscaria), el cep (Boletus edulis), els moixins (Suillus luteus i S. granulatus), etc.

Sota bedolls podem trobar les cabres de beç (Lactarius torminosus), diverses cualbres (R. aeruginea, R. gracillima, etc.), el ceps de beç (Leccinum scabrum), etc.

Als prats de pastura alpins, trobem les carreretes ( Marasmius oreades), el moixernó (Calocybe gambosa) i diverses Melanoleuca.

«

A les fondalades i a les parts més humides dels estatges basal i montà, tot resseguint el marge dels rius i rierols, es troben unes formacions boscoses diferents dels boscos del seu entorn, es tracta dels boscos de ribera. Són boscos formats per arbres caducifolis que estan estretament lligats al nivell freàtic. Els més comuns són les vernedes, on domina el vern (Alnus glutinosa), que a la vegada pot estar acompanyat del freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), de l'avellaner (Corylus avellana), i del saüc (Sambucus nigra). Els verns poden haver estar parcialment o totalment substituïts per pollancres (Populus nigra, P. deltoides, etc.) i donar lloc a les alberedes. L'albereda típica, però, és la que es troba a les planes de la terra baixa i que està constituïda per l'arbre blanc (P. alba). Altres plantes acompanyants d'aquestes formacions poden ser l'om (Ulmus minor) i el freixe de fulla petita (F. angustifolia). Altres tipus de boscos de ribera són els tamarigars, aquests prop de la línia costanera i en ambients salabrosos, constituïts per tamarius (Tamarix gallica i T. africana).

Els bolets més típics d'aquests ambients són el terrandòs (Lactarius controversus), la gírgola (Pleurotus ostreatus i P. cornucopiae), el pollancró (Agrocybe aegerita), els abrons (Leccinum aurantiacum), Inonotus tamaricis, l'orella (Auricularia auricula-judae), el barretet (Helvella spadicea), les múrgoles (Morchella rotunda, M. rigida i M. umbrina), etc.

A la franja litoral podem trobar una zona de dunes litorals -malauradament molt reduïda a causa del desenvolupament turístic dels anys seixanta-, amb una vegetació psammòfila composta pel borró, el panical marí, el lliri de mar, la lleteresa marina, la corretjola marina, etc. En aquest ambient tan peculiar i de condicions climàtiques adverses (vent, insolació, salinitat), encara que pugui semblar sorprenent, també s'hi troben alguns bolets: diversos Inocybe, Rhodocybe malençonii, Psathyrella ammophila, Agaricus devoniensis, Lepiota brunneolilacea, Peziza ammophila, etc.

«