DESCRIPCIÓ: en forma de tubercle de 2-8 cm. El peridi és completament negre, com el carbó, i està recobert de berrugues poligonals molt dures, estriades longitudinalment. La gleva primer és blanca, més tard rogenca, i en plena maduració és de color negre violaci. Té un aspecte marbrenc, i està formada per circumval·lacions de l'himeni de color negre, envoltades per venes aeríferes de color blanc, que comuniquen amb l'exterior. Espores de color bru marronós fosc. Carn molt dura que, en madurar, desprèn una olor molt forta i penetrant, variable segons l'estat de maduració, que recorda la de les escopinyes en conserva. El seu gust és dolç.

HÁBITAT: Fong micorrizogen que viu associat a planifolis, sobretot amb alzines i roures, en sòls calcaris i generalment pedregosos. També es cultiva, associat amb avellaners i roures, prèviament inoculats. Els esproròfors, que es troben profundament enterrats, de 10-50 cm, necessiten un any per créixer i madurar. Es poden trobar madurs a finals de la tardor i a principis de l'hivern. Es troba a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en àrees de la Selva i de la Garrotxa.

COMESTIBILITAT: És un excel·lent comestible, molt cercada i apreciada. S'utilitza per condimentar diferents plats i carns, i també embotits, ja que és molt aromàtica. Un sol bocí és suficient per donar gust a un guisat. Els gastrònom l'anomenen el "diamant negre de la cuina"; assoleix preus molt elevats, de desenes de milers de pessetes el quilo.

REMARQUES: Els llocs on viu aquest fong solen estar despullats de vegetació, i popularment s'anomenen "cremats". Les tofoneres naturals generalment estan acotades i són propietat privada, donat l'alt valor econòmic que té aquesta tòfona al mercat. Actualment, però, estan en franca regressió, a causa del seu envelliment i la recerca sistemàtica que en fan els senglars que abunden a les nostres comarques.