la nostra associacio bolets i boscos gastronomia Toxicologia curs d'iniciacio Agenda Activitats enllaços llista de correu sobre micologia
Chroogomphus rutilus (Sch.: Fr.) O. K. Miller
CAMA o POTA DE PERDIU, ull de perdiu

DESCRIPCIÓ: de 4-10 cm, primer cònic i després estès amb el centre sovint umbonat. El marge primer és involut i després incurvat. La cutícula, que és separable, és viscosa i brillant en temps humit, de color variable, de bru vermellós a bru vinós, sovint amb tonalitats olivàcies. Làmines separables de la carn, molt decurrents i separades, de color bru olivaci de joves, que s'enfosqueixen molt en envellir. Esporada de color negre olivaci. Peu llarg, de 5-10 x 0.8-1.5 cm, atenuat i corbat cap a la base. És viscós, fibril.lós i esquamós, de color més pàl·lid que el barret, amb la base de color de safrà. A la part alta presenta restes de vel filamentós, que formen una mena d'anell molt fugaç. Carn compacta, de color groguenc, més intens a la base del peu, on és de color safrà. La seva olor és suau i el seu gust, dolç.

HÀBITAT: Fong micorrizògen que viu associat amb pins, en tota mena de sòls. Fructifica a finals de l'estiu i a la tardor. És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: És comestible, encara que de poca qualitat. És millor barrejat amb altres bolets. En coure'l s'enfosqueix i agafa una colo- ració morada molt intensa.

REMARQUES: A les pinedes de les comarques litorals es troba més habitualment la varietat fulmineus Heim, que té tonalitats vinoses. Un bolet molt semblant, que es troba a les comarques pirinenques, sota avets i pi roig, és C. helveticus (Singer) Moser, que té la cutícula seca i no pas viscosa. Un altre bolet semblant és Gomphidius glutinosus, però tot ell molt viscós. Ambdós són comestibles.

© 2006 Associació Micològica Joaquim Codina
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.