DESCRIPCIÓ: al principi en forma d'ou, de 4-6 cm de diàmetre, fixat al substrat per uns cordons micelians de color blanc, molt gruixuts. El peridi és prim, llis i de color blanc. Per sota hi ha una capa gruixuda de gelatina que protegeix la gleva. En madurar, s'obre l'ou, i emergeix una estructura en forma de fal·lus, composta per un receptacle i un peu, que conserva les restes del peridi a la base, en forma de volva. El receptacle, de 4-5 x 2-3 cm, és cònic, i presenta la superfície llisa, de color verd, que aviat es liqua i descompon en una massa gelatinosa i fètida, d'olor cadavèrica. El peu, de 10-20 x 4-6 cm, és cilíndric, esponjós i buit, de color blanc. Espores de color olivaci. Carn dels exemplars joves blanca i tendra, amb olor i gust a rave.

HÁBITAT: Fong sapròfit que viu en boscos tèrmics de tota mena, sovint en vores de rius i rierols, en sòls nitrificats. Fructifica des de finals de la primavera fins a principis de d'hivern. És comú; es troba des del litoral fins als Pirineus.

COMESTIBILITAT: Els ous es poden consumir, fins i tot crus, després de separar la capa gelatinosa que els envolta.

REMARQUES: Aquest bolet, que també es coneix com a ou del diable, despèn una olor molt intensa, que es pot percebre a molts metres de distància, i que atrau les mosques necròfagues, que es mengen la mucositat que recobreix el receptacle. Un cop ha desaparegut aquesta mucositat, el receptacle queda de color blanquinós i pren un aspecte alveolat que recorda molt la forma del barret d'una múrgola, però la possibilitat de confusió d'aquest bolet amb una múrgula queda descartada en comprovar la consistència esponjosa del seu peu. A les fondalades humides dels boscos, més comunament a les fagedes, es troba Mutinus caninus (Huds.: Pers.) Fr., que és més petit i estilitzat, amb el receptacle molt poc diferenciat, de color vermellós.